Carta adreçada a Marta Selva. Presidenta de l'institut català de la dona.
Sra. Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de la Dona:
Hi ha tres classes de violències : la domestica, l’econòmica i la psicològica. Les vídues en patim dues.
Violència econòmica
Enviduar per les dones és la suma de la pèrdua del marit amb la pèrdua significativa de les seves capacitats econòmiques, pel sol fet de quedar-se vídues. Aquesta, doncs, és la primera violència que tenim en contra les dones vídues, per part de totes les polítiques socials que es fan, tant per part dels homes com de les mateixes dones. Es podria arreglar aquesta situació de les dones vídues? Sí, però això té un cost de diners. I per a què estan les seleccions i les prioritats? Aquestes han de passar per sobre de moltes altres mes importants, veritat? Estem parlant de drets que hom s’ha guanyat cotitzant durant molts anys a la Seguretat Social. No, no parlem de beneficència: els nostres marits varen cotitzar per les seves dones i per ells, per poder tenir una pensió digna per quan ells faltessin. Però les vídues es queden en la més completa misèria. Si les dones no ens ajudem entre nosaltres sempre tindrem les de perdre. Actualment totes les dones de Catalunya som potencialment vídues, perquè avui jo sóc vídua i demà pot ser-ho vostè.Violència psicològica
En aquesta societat tan materialista que fem els homes i les dones, està clar que hi ha persones de primera, segona i tercera categoria. Les vídues està vist que som les de tercera. Quin partit polític té dret a treure una pensió que vàrem cotitzar en el pitjor dels temps de la dictadura de Franco? I, encara, després de vint-i-cinc anys de democràcia no ens valoren com a persones de primera, sinó com a ciutadanes de tercera. Nosaltres, les vídues, no permetrem que els polítics ens deixin de costat; hem de fer que tots els nostres drets siguin reconeguts d’una vegada per sempre. Sra. Marta Selva, el nostre sentiment de disgust i mal estar va en augment en veure que les dones vídues no pintem res dintre de l’Institut que vostè presideix. És molt trist que siguin les pròpies dones les que deixen de donar-nos suport, sobretot quan es va fer el Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de les Dones a Catalunya per al 2005-2007, on ni tan sols es deixava constància que el nostre col•lectiu existia. Quin mal fem les vídues en aquesta societat tan materialista i falsa? Ni tan sols se’ns va tenir en compte amb una paraula amable... Suposem que sabeu que a Catalunya som més de 350.000 vídues, i que totes formem el nucli de la piràmide d’aquesta societat. Les vídues ens sentim maltractades pels governants i pels polítics, i pel masclisme d’algunes persones que políticament no volen veure la realitat econòmica de les dones vídues. Si les dones som el 52% del total de persones d’aquesta societat, per què no ens ajudem entre nosaltres? Tan difícil és pensar que tots som persones humanes, abans, fins i tot, del poder? Les vídues no deixarem que cap polític ens doni l’esquena una altra vegada més, ni permetrem que ens silencien. Continuarem amb la nostra lluita, amb les nostres reivindicacions, perquè són moltes les persones que ens donen suport i gràcies a elles continuem tirant endavant.A Catalunya hi ha moltes associacions, federacions, col•lectius de vídues. Totes estan registrades per la Generalitat de Catalunya; que no facin massa soroll no vol dir que no hi siguin. S’han de fer esforços per tal que les dones deixin de ser invisibles i veure’s com a persones prehistòriques dins de la nostra societat, i més encara si parlem de dones vídues. Sovint, sobre les pensions apareixen notícies contradictòries i que no s’adiuen a la realitat –sovint quan un període electoral està proper. Sra. Marta, perdoni la llarga exposició, però la nostra decepció ha estat tan gran...Ens va donar la sensació que sobràvem i que ningú ens trobaria en falta a cap de les vídues. Perdoneu, però aquesta va ser la nostra sensació.
María Elvira Climent, presidenta
Terrassa – 15-02-2005
